4- Els Roncs d'en Gospel

En Gospel és un gat rodanxó, divertit, eixerit, manyac i trapella que, com la majoria de gats, dorm gran part del dia i de la nit. Ara descansa al sofà, ara a l'habitació... No té cap lloc assignat i volta per la seva llar amb total llibertat. Es pot considerar que és un gat feliç.

Però no sempre ha estat així.

Un temps enllà, la família humana d'en Gospel, va fer un trasllat d'habitatge i en Gospel va substituir el lloc on tant bé se sentia i coneixia, per un espai nou, amb tot d'olors, sons i racons per descobrir. Bé, tot això... i alguna cosa més.

Aquest gatet amorós i juganer es va convertir, en poca estona, en un gat esquerp, espantadís, sorollós. Miolava contínuament, feia corredisses per la casa amb les pupil.les dilatades, es bufava i grunyia intensament. Fins i tot semblava que li costava menjar!

Els nens no s'atrevien a apropar-se i els adults van sospitar que hi havia algun problema seriós.

Sabent que els gats són molt sensibles i conscients del canvi tant gran que havia sofert en Gospel, el van portar a fer una revisió veterinària. Pensaven que podria estar estressat pel trasllat i tenir algun problema digestiu.

Van quedar molt sobtats quan l'exploració veterinària va descartar qualsevol problema físic i el diagnòstic no acabava de quedar clar. El gat estava sens dubte amb els nervis de punta, però aquell comportament semblava quelcom més.

Amb preocupació i sense saber què fer van anar explicant la situació als seus coneguts fins que, un d'ells els va donar el meu telèfon.

No sabien ben bé per què em trucaven però estaven desesperats per trobar una solució.

I la solució va arribar més fàcilment que no s'esperaven.

Mentrestant parlàvem, vaig poder contactar amb en Gospel, amb ells i amb l'espai on estaven habitant i la pregunta va ser clara: heu fet alguna neteja energètica de l'espai abans d'anar-hi a viure?

Es van quedar una mica atordits, reconeixien que ni sabien ni hi creien en aquests temes.

Els vaig explicar els motius pels quals en Gospel tenia aquell comportament i quina era la solució. Van accedir-hi, amb una mica de recança, tot s'ha de dir!

Vam posar fil a l'agulla, van concertar cita i vaig a anar a visitar la llar d'en Gospel.

Efectivament, es tractava d'un espai amb moltes energies denses, amb presències d'ànimes i un bon grapat de memòries que el gatet podia veure, captar, ensumar... a la perfecció.

Tot explicant a la família la situació, van reconèixer que ells no estaven descansant bé. Es llevaven cansats, amb mal d'ossos, la nena petita es despertava plorant tot sovint, sentia sorolls estranys i gent parlant (i era una casa sense veïns), hi havia més discussions que de costum (per temes que podrien semblar ximpleries). Sentien una mala maror generalitzada, però tot ho atribuïen a que encara no s'havien acostumat al lloc.

Amb el permís de la família em vaig dedicar a netejar energèticament tot l'espai i elevar la vibració del terreny.

I en Gospel, on era? Va estar tota l'estona amagat sota un llit, però en el moment en què vaig acabar, va sortir fregant-se a les meves cames amb un ronc suau i agraït.

Ara sí: amb la calma que se sent allà on es respira a net, el gatet i jo vam reunir la família i els vaig explicar el treball realitzat, els llocs i allò que els estava afectant i quines pautes havien de seguir per tal que la neteja fos efectiva durant molt temps.

Anal.litzant en profunditat cada espai on havia fet alguna neteja més intensa, vam poder constatar que coincidia amb els llocs on en Gospel es bufava, o d'on sortia fugint.

Van estar ben atents a les explicacions, sorpresos pel canvi de comportament d'en Gospel. No parava d'anar a un lloc i l'altre, ensumant, tafanejant, comprovant que no m'havia descuidat res.

Demanava carícies als nens i, al cap de poc es va posar a menjar plàcidament.

Des de llavors, en Gospel se sent escoltat i respectat i pot viure en una llar segura, agradable, neta.

I la família ha millorat notablement la seva qualitat de vida. Ara senten que viuen a una veritable llar, dolça llar.