3- Els Monstres d'en Pau
La Montse té 33 anys quan em ve a veure per primera vegada.
Està molt espantada, el seu fill Pau, de 7 anys li ha dit que veu monstres a l'habitació i té molta por de dormir.
I què passa quan, finalment, l'esgotament pot més que ell?, que comença a tenir malsons i es torna a despertar entre plors i... acaba dormint al llit gran, entre el pare i la mare.
La Montse m'explica que sempre ha estat difícil fer dormir en Pau i que només en alguna ocasió esporàdica l'ha vist dormir plàcidament.
Quan venen tots tres a la consulta, els pares em comenten, desfogant-se:
«Sembla que dormi sempre en tensió, com esperant que alguna cosa dolenta arribi»
«M'agradaria poder dormir només amb la meva parella, per variar»
«No sé si el que em diu és veritat, o potser s'ho inventa per aconseguir el que vol?»
«Li pregunto una i altra vegada, però no acabo de saber res.»
Tot escoltant el que els pares m'expliquen, miro la cara d'en Pau, que està en silenci, capcot. El que transmet la seva expressió és tot un poema: se sent perdut, incomprès, desorientat, està mort de por i no sap perquè m'ha vingut a veure!!!
Mirant als ulls a en Pau, amb serenor i fermesa li dic: «és veritat, estàs veient coses que els altres no veuen i no et creuen. Jo sé que dius la veritat i sé què fer per ajudar-te»
Els pares callen en sec. Em miren amb uns ulls esbatanats i la boca oberta.
Miro fixament al pare, que em retorna una mirada de tancament (per aquí no hi vagis, això sí que no!).
Miro fixament a la mare fins que, amb un somriure comprensiu diu:«M'agradaria poder comprendre el que li passa per ajudar-lo»
Explico a tots tres el que està passant, la realitat que viu en Pau, els mons amb que està connectant i tota la informació que ell ens transmet mitjançant la seva capacitat.
Els faig comprendre la gran sensibilitat que té en Pau, com absorbeix tot el que passa al seu entorn: emocions, pensaments i energies que rep de les persones i l'espai que l'envolten, en tot moment i a qualsevol lloc on estigui.
La Montse es posa a plorar, tot escoltant, acaba de recordar que a ella li passava quelcom semblant de petita i ho havia arraconat en el bagul dels records. Era massa dolorós.
El pare no diu res, però la mirada es comença a estovar. Comprèn que allò que pot fer per ajudar a en Pau és creure en ell, escoltar-lo, acceptar-lo i demostrar-li com l'estima realment. Això implica deixar de jutjar-lo i acompanyar-lo a trobar la pròpia fortalesa, amb calma, respecte i moooolta paciència. Sap que li espera un gran aprenentatge. Tot i els dubtes, accepta el repte.
La Montse no necessita res més, ara és conscient de tot el que significa i sap perfectament que és ella qui ha de treballar les seves pròpies pors amagades de tants anys per a poder acompanyar el seu fill a treure el millor d'ell mateix. També sap la importància de dir-li en tot moment la seva veritat i procurar-li una llar neta d'energies.
I en Pau? Doncs ell fa un somriure d'orella a orella, satisfet, confiat. Per fi!!!
En Pau està obert a rebre el tractament energètic que necessita per regular les seves capacitats, condicionar-les i acotar-les a les seves circumstàncies. Se sent agraït.
Des d'aquell moment, gràcies a en Pau, acompanyo a la família a fer un camí d'autoconeixement, màxim respecte i consciència. Han obert la seva mentalitat i són capaços d'entendre la vida amb una mirada més àmplia.
Ah! En Pau, amb el temps, ha deixat de visitar el llit dels pares i ha perdut la por de dormir. Ara descansa tranquil, amb el cos relaxat i un petit somriure al rostre.
Ara, en Pau té 8 anys i als pares els costa despertar-lo els matins.
