2- La Tombarella de la Petita Siena
Arraulida a la seva petita cambra, vivia la petita Siena, sempre protegida i amorosament acompanyada per la seva mare, l'Elena, qui se sentia la dona més afortunada per a poder portar al món a la seva tercera filla. Aquesta criatura formava part del seu somni i projecte vital.
Només hi havia un petit inconvenient: la Siena tenia previst néixer de natges, la seva mare ja havia passat per una experiència traumàtica en els parts anteriors i no estava disposada a passar-ho malament una altra vegada.
La preocupació d'aquesta mare anava en augment, cosa que la va fer investigar, llegir-se tots els llibres que apareixien per la seva vida i buscar totes les formes de poder capgirar la situació.
El seu desig era que la Siena pogués néixer mitjançant un part natural, respectat i plenament viscut.
Va parlar amb diferents especialistes, va buscar la fórmula per tal que algú li assegurés poder complir el seu desig, però pel seu historial, tot apuntava a una cesària, possiblement programada.
El dia que m'ho va venir a explicar, estava visiblement afectada, tot i els seus intents a mantenir la serenor.
Vaig escoltar atentament la seva història personal, relacionada amb el naixement de les seves anteriors filles. Vaig poder sentir la por creixent a que alguna cosa no sortís bé i la vaig acompanyar fins que ella mateixa va veure els seus autèntics temors.
Amb una mica d'ajuda, va poder contactar amb la Siena i mantenir una deliciosa conversa. Es va poder permetre escoltar el fabulós ésser que duia dins seu, les seves necessitats, preocupacions..., la va acceptar en tota la seva immensitat i va respectar la decisió de la Siena a néixer com ella decidís fer-ho. Despertar l'amor incondicional la va tranquil.litzar, tot adquirint una confiança desconeguda per a l'Elena.
Aquesta presa de consciència amorosa, la meva conversa particular amb la Siena i la petició que li vaig fer van donar fruits en pocs dies quan, un vespre, estirada i relaxada, l'Elena va començar a notar com la Siena dansava dolçament dins la panxa, es desplaçava i rotava sobre si mateixa, tot fent una tombarella.
Aquella mateixa nit la Siena li transmetia el missatge d'estar plenament preparada i la va poder veure col.locada cap per avall. Va poder somiar un part alegre, senzill, i una Siena acabada de néixer (vestida i tot!!!).
Al cap de dos dies, a la visita amb la llevadora, li van confirmar el canvi de posició i van acabar desactivant totes les alarmes, donant un tomb a una normalitat inesperada.
Poc després, la Siena naixia en un part com el que la seva mare havia somiat, però sense vestits, eh?
El vincle establert entre mare i filla amb tot el procés va ser essencial per desfer les pors, els patrons i les expectatives i va fer possible una realitat que, com tantes d'altres vegades, supera la ficció.
En l'actualitat, la Siena és una nena feliç, sana, riallera i té un encant tant especial, que tothom que se li apropa, surt amb un somriure innocent als llavis.